Share:

La directora d'IDEAI duu la veu de les tecnòlogues catalanes a la ONU

Karina Gibert, directora del centre de recerca IDEAI duu la veu de les tecnòlogues catalanes a la ONU

Karina Gibert, llicenciada i doctora en Informàtica, directora d'IDEAI i presidenta de l’Associació de Dones COEinf va participar en l'acte “Bretxa digital i resistències feministes a internet” a Nova York en el marc de la 67 edició de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW, per les seves sigles en anglès). El tema de la 67 CSW ha estat el de la “Innovació i canvi tecnològic, educació en l’era digital per a aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de totes les dones i nenes”.

El Consell Nacional de les Dones de Catalunya té caràcter consultiu i cada any envia una declaració oficial amb el tema que marca l'ONU per plantejar els debats del CSW. Aquest any el tema era digitalització i drets de les dones i Karina Gibert va redactar la declaració que es pot consultar aquí.

A l'acte del dia 14, obert per la consellera de feminismes Tània Verge i Eugènia Bretones, vicepresidenta segona del Consell hi van intervenir les següents ponents:

  • Karina Gibert, llicenciada i doctora en Informàtica, directora d'IDEAI i presidenta de l’Associació de Dones COEinf
  • Cristina Pulido, professora i investigadora del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB i coordinadora del grup de treball de Dones i Mitjans de Comunicació del Consell
  • Rosa Ma Rodríguez Quintanilla, coordinadora de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere
  • Thais Ruiz de Alda, fundadora i directora de DigitalFems
Moderades per Alícia Oliver de l'Associació Internacional de Dones Periodistes.

Karina Gibert va explicar que, tot i que Catalunya és un dels territoris més desenvolupats del món, “tenim problemes d’accés i d’escletxa digital, tant d’accés als dispositius com de coneixements.” I va donar algunes xifres, com per exemple, que “el 2021 teníem gairebé la meitat de la població vulnerable sense accés a internet, o que la manca d’accés a les connexions i als dispositius no està distribuïda equitativament entre la població”. Per això, les persones grans i, sobretot, les dones grans pateixen moltíssim aquestes mancances, sense oblidar les persones de rendes baixes, les quals viuen, també, la mateixa situació. I a aquests problemes cal afegir, a més, la manca d’habilitats posant com a exemple, que a Catalunya durant la pandèmia moltes persones que necessitaven ajut econòmic no ho van poder sol·licitar perquè desconeixien les eines.

L'acte el va cloure Meritxell Benedí, presidenta del CNDC i de l’Institut Català de les Dones (ICD).

Troba més informació a la nota de premsa.